El futur no és simplement una expectativa. És l’horitzó i és l’energia del nostre progrés social. Però no ens ve donat, l’hem de construir dia a dia.
Durant tota la meva vida política i, de manera especial els darrers anys, he tractat d’impulsar un projecte col·lectiu ambiciós; que mobilitzés totes les nostres energies, per imaginar i construir els futurs de Catalunya.
No ha estat pas fàcil. Canviar de paradigma genera sempre resistències en uns i inquietuds en altres. No es tractava de negar el camí fet fins ara. Però calia un rumb i un tarannà diferents. Les esquerres catalanistes teníem i tenim una oportunitat per transformar Catalunya.
Amb aquest pensament i aquest propòsit, he recorregut Catalunya, escoltant els ciutadans i prenent el pols a la realitat del dia a dia.
Saber escoltar és una eina bàsica en la feina dels governants. Escoltar per comunicar i per suscitar el debat: això és el que em proposo fer a través d’aquesta nova eina de comunicació, d’aquest diari.
Avui, d’un president de la Generalitat ja no només s’espera que defensi uns valors i representi el país i una concepció digna de l’autogovern. També, i sobretot, que impulsi i atengui idees innovadores. Que sàpiga avançar-se, en el diagnòstic i en les propostes, als escenaris de futur que ens tocarà afrontar…
Aquest és el diàleg que voldria establir a través del bloc que avui es posa en marxa. Espero que permeti un diàleg franc i directe de la nostra realitat social, de les nostres preocupacions i il·lusions. I també que sigui una eina útil per construir els presents que anirem tenint davant nostre.
